Tanca els ulls i dorm, no deixes que t'ofegue la por.
Arriba la nit a la teua ànima i, valenta, vols lluitar. Ara no pots.
Voldries volar, però han desaparegut les ales que aquells diables van tallar. Ara no pots.
Als teus somnis arriben les veus d'aquells homes i dones que van donar la vida per tu, que van morir dignament per amor. Avui, més que mai, importa el record. No els importava l'edat, no els importava deixar el seu ofici d'escriptors o llauradors. Amb armes o sense, lluitaren amb el cor.
No et deixen parlar, han apagat la teua veu i han reforçat la seguretat de la gàbia. Intenten ferir-te en nom d'uns ideals buits i narcotitzats. T'has convertit en la princesa d'aquell conte malvat i eres la presonera de la torre. Has perdut la identitat, víctima d'un encanteri que poc entén de pietat.
Nosaltres, per la nostra part, unim fortament braços i mans. No volem ideologies ni un país enderrocat. Desfarem cada barrera i la unitat ens portarà. Seràs com aquell colom que recorria el món amb un missatge d'esperança per a tots els habitants.
La nit és freda i és llarga, ho sabem, però això no ens detindrà. Encara és possible que et despertes demà. Encara és possible que el somni de tants siga una realitat.
Arriba la tristesa a la teua ànima mentre escoltes aquesta cançó. Vols lluitar, però ara no pots. La nit és freda i llarga, tanca els ulls i dorm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario